Creus que l'amistat és una cosa que aprenem(adquirida) o ve amb nosaltres(innata) ?

La pregunta va ser: creus que l'amistat és una cosa que aprenem o ve
amb nosaltres? A la qual cosa va respondre: no ho sé, però per a mi sí,
ja que, si no els tingués, em trobaria molt sòl i trist, crec que no podria
fer res.

Quan va dir allò, va sortir una altra qüestió, què passa
amb la gent que és menys sociable? Són persones tristes? Això és perquè són
poc amigables, però no crec que siguin tristes perquè, si ho fossin,
tractarien de canviar, però no crec que estiguin sols, mai ningú està sòl,
sempre hi haurà al costat d'ells...
I si aquesta persona fos molt gran, pensionista i visqués sola i només
sortís per anar a la compra i res més, estaria sola? No, perquè quan
surten, coneixen a gent, al que li ven el pa, etc.
Ja, però no són els seus amics, és a dir, sí que els coneixen però no els
podrien considerar els seus amics, no creus? Sí, això és veritat perquè un
amic és una persona que m'escolta, m'ajuda, juga amb mi, en canvi amb
aquelles altres persones només es parla i ja està, però de totes maneres,
crec que mai estarà sòl, perquè sempre li quedaran els records de la gent
que estima.
16è Post fet entre: Javier i  Andrea.